Autor: Boi Sagarra, guia UIAGM i professor ACNA (@boi_guide).
El passat 26 de març, un mes després de la nostra arribada a Geòrgia, va haver-hi un accident d’allau a on es va veure involucrat un grup d’esquiadors i esquiadores catalans en una cara Nord a 2900 metres a una zona coneguda com a Lamaria situada als voltants del poble d’Ushguli a Svanètia, Geòrgia.
Aquesta temporada a la zona del Caucas georgià, les condicions nivològiques han sigut molt delicades i hi ha hagut molta activitat d’allaus. A Svanètia, la principal zona a on es fa esquí de muntanya, a principis d’any es va donar un període llarg sense precipitació, del 21 de gener al 18 de febrer. Durant aquest període, les temperatures fredes de l’aire (T° negatives per sobre els 1500 m) i un mantell força prim (deficitari per la zona i l’època) va provocar un fort gradient de temperatura en el mantell de neu. Aquestes condicions, mantingudes durant 4 setmanes, van provocar la formació de cristalls grans, angulosos i de baixa cohesió (facetes i gobelets). Amb l’arribada del següent episodi de nevades (del 18 al 26 de febrer), aquests cristalls van ser enterrats, convertint-se en una capa feble persistent que va donar un important cicle d’allaus tant natural com accidental.
Gobelets de fins a 9 mm
La situació complexa amb un perill marcat o fort d’allaus (segons la nostra estimació) ens va fer adoptar una predisposició molt conservadora a l’hora d’escollir el terreny (inclinació, forma, connectivitat, etc.) de les nostres línies de baixada (i de pujada). Posteriorment, vam entrar en un període anticiclònic amb bon temps i vam constatar un descens molt important de l’activitat d’allaus. Els perfils que vam fer a cara N, ens van mostrar que les facetes de la capa feble persistent s’havien començat a arrodonir i havien guanyat cohesió. Les allaus que vam veure i vam provocar esquiant eren de mida, en general, petita (1-1,5). La capa feble mostrava signes d’haver perdut capacitat de propagació.
El 18 de març va arribar un altre episodi de precipitació amb temperatures més altes que es va allargar fins al 22 de març. Tot i la càrrega addicional de les darreres nevades, la capa feble persistent no va donar signes d’activitat i vam començar a esquiar terreny més dret i agosarat. Vam tenir una qualitat excepcional de neu amb una estabilitat aparent immillorable. Personalment, vaig pensar que la capa feble s’havia desactivat i vaig esquiar en conseqüència. Vam veure altres grups que feien una elecció de terreny similar a la nostra. El 25 de març, el dia abans de l’accident, vam esquiar una línia a 300 metres de distància aproximadament d’on es va produir l’allau i vam baixar pel desaigüe que l’endemà quedaria colgat per una monstruosa allau de mida gran o molt gran (3,5 o 4).
Aquesta allau m’ha fet reflexionar molt aquests darrers dies i n’he extret algunes reflexions:
- Els problemes de capes febles persistents són molt difícils de gestionar. Especialment, com en aquest cas, quan es tracta de capes febles persistents profundes (el que en la classificació de problemes d’allaus que fan servir a Amèrica del nord es definiria com a deep persistent slab). Problemes amb una probabilitat molt baixa de desencadenament (zones d’activació localitzades) però de greus conseqüències (grans dimensions).
- L’heterogeneïtat espacial és gran pel que fa a les condicions nivològiques. En una zona relativament petita podem tenir situacions particulars molt diferents. En aquest cas dues localitzacions (carenes) amb una diferència de 2 quilòmetres amb orientació i alçades molt similars presentaven composicions del mantell i estabilitats força diferents.
- Esquiar a llocs a on no hi ha cap mena de butlletí de predicció d’allaus (BPA) ni cap canal per compartir informació (allaus, perfils, indicis, etc.) i a més a més hi ha baixes temperatures i forta precipitació a l’hivern pot ser complex. Per poder analitzar aquesta complexitat s’han de tenir coneixements avançats per poder avaluar les condicions nivològiques i circular de manera conseqüent. Fins i tot tenint aquests coneixements s’ha de tenir sempre present que el nivell d’incertesa pot ser molt alt i redoblar esforços per aconseguir el màxim d’informació possible.
- Les illes de seguretat que triem van en funció de la dimensió del problema d’allaus que tenim al cap, però poden no ser suficients per protegir-nos d’allaus inesperades molt més grans.
El grup que es va veure afectat per l’allau es va trobar amb unes condicions que aparentaven estabilitat, en uns dies a on s’estaven esquiant terrenys grans i amb pendents importants. Desencadenar una allau d’aquestes dimensions era molt difícil, però la sort no els va acompanyar.
Per cloure aquestes línies m’agradaria enviar una forta abraçada a les persones que han perdut algú estimat en aquest accident així com les que s’hi han vist involucrades.
VÍDEO EXPLICATIU: