Foto: Dani Martín. Pujada al Port de Vielha, Val d’Aran.
Aquests darrers dies, degut a una borrasca situada entre el sud de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica, el flux de vent del sud i sud-est ha fet arribar una gran quantitat de pols en suspensió a la península provinent del Sàhara i s’ha depositat tant en sec (sense precipitació) com acompanyat de precipitació, ja que les partícules de pols actuen de nuclis de condensació per afavorir la generació de gotes de pluja en el núvol.
Entrada de pols en suspensió del Barcelona Dust Regional Center
Això ha fet que les nostres muntanyes, moltes d’elles ben vestides de blanc després de les darreres nevades, es despertessin ahir tenyides de marró, fenomen força habitual en aquesta època de l’any. Les conseqüències que té l’aparició d’una capa sahariana en el mantell de neu són diverses. La primera, i des de ja assegurada, és l’acceleració de la fusió d’aquesta ja que el color marró disminueix la capacitat de la neu de reflexar la radiació solar incident (albedo), per tant atrapa més radiació i calor.
Altres conseqüències es deriven quan la neu marró s’enterra amb noves nevades. Si no s’ha encrostat quan estava exposada a la superfície, ho fa ja dins el mantell, ja que porta molta energia acumulada en forma de calor i per poc que baixin les temperatures, el seu contingut d’aigua líquida es regela. Si aquestes nevades que l’enterren es produeixen amb baixes temperatures (que de moment sembla que no serà el cas), com les crostes funcionen de barrera o fre al fluxe de vapor d’aigua de la base del mantell a la superfície, es generen forts gradients de temperatura en les capes adjacents que impulsen la formació de cristalls grans i angulosos (possibles capes febles!). Així doncs, un cop més, confirmem que al mantell no li agraden els canvis bruscos de temperatura…
Per tant ja veieu que, tant si s’enterra com si no, la neu marró té les seves implicacions.
Foto: Montse Bacardit. Tuc de la Cigalera, Val d’Aran