Al llarg d’aquesta temporada, anirem publicant articles al blog dedicats a la neu i a les allaus. Hi trobareu conceptes que expliquem en els nostres cursos de formació acompanyats de fotografies. En cap cas, l’objectiu d’aquestes entrades és fer una actualització de les condicions vigents a la muntanya pel què fa a la qualitat de la neu i al perill d’allaus. Qualsevol coincidència serà casualitat.
Fer un perfil o una cata de neu (com es deia abans) ens permet descobrir les capes que formen el mantell nival en una localitat concreta i caracteritzar-les. Quan decidim fer un perfil és imprescindible tenir clars els objectius de la nostra investigació, perquè són els objectius els que determinaran el lloc que escollirem per fer el forat.
El perfil que veieu a la primera fotografia va ser fet el 3 de gener de l’hivern passat, a uns 2230 m, en una clariana al límit del bosc prop de l’estació d’esquí de Revelstoke al Canadà. El vessant tenia una orientació SW i uns 20° de pendent. Els objectius eren: 1) fer el seguiment de la capa feble persistent que hi havia a la base del mantell, 2) veure quanta neu nova havia deixat l’últim front i l’efecte del vent, i 3) comprovar si durant la nit anterior s’havia format gebre de superfície, ja que l’endemà entrava un altre front i podia quedar enterrat. Les motivacions que tinguem ens portaran, també, a fer un perfil complet (des de la superfície fins a la base del mantell) o un perfil més superficial. En aquest cas, el perfil analitzava el mantell sencer, d’un gruix total de 130 cm.
Fotografia del perfil i la seva representació gràfica utilitzant el programa NIVIZ. Aquest programa està disponible online i obert a tothom: https://www.niviz.org/
Per interpretar aquest perfil estratigràfic, desglossarem la informació en diferents apartats. Tinguem present que un perfil ens mostra com és el mantell en un moment determinat en el temps. Però sabem que el mantell està en contínua transformació i que el motor d’aquests canvis és el temps atmosfèric.
Perfil de temperatura
La línia vermella correspon al perfil de temperatura de la neu mesurada cada 10 cm amb un termòmetre de cuina. Normalment, els 30 cm més superficials són els que fluctuen més, influenciats per les variacions atmosfèriques. Aquell dia veníem d’una nit serena on la superfície del mantell s’havia refredat molt, però amb el sol i la temperatura de l’aire pròxima als 0 °C, s’estava tornant a escalfar. D’aquí la importància d’anotar a quina hora s’ha fet l’observació.
La temperatura de la neu condiciona la humitat de les capes. El nostre perfil era de neu seca amb temperatures clarament negatives. Només si la neu assoleix els 0 °C trobarem neu humida, on l’aigua líquida embolcallarà els cristalls de gel. Per altra banda, la base del mantell acostuma a trobar-se pròxima als 0 °C a causa de l’escalfor de la Terra.
Perfil de dureses
Superposat al perfil de temperatura, s’hi representa el perfil de dureses. Per obtenir-lo, cal identificar les diferents capes que formen el mantell i donar a cada capa un valor de l’1 al 6 segons la seva resistència. Simplificant, un perfil piramidal indica que la duresa augmenta amb la profunditat. Per contra, un perfil de piràmide invertida indica que hi ha una capa de baixa cohesió per sota d’una capa més cohesionada. Aquest segon cas és la definició d’una estructura de placa potencialment inestable. Observant la gràfica, veiem dos punts que podrien resultar delicats: a 80 cm i a la base del mantell per la presència d’una capa molt tova.
Identificació de cristalls
Amb l’ajuda d’una plaqueta i una lupa de 10X, es defineix el tipus de gra de cada capa i la seva mida. És la part més complicada però no la més important. Normalment (no sempre), veurem com els cristalls més petits i arrodonits formen capes més cohesionades i, per tant, de més duresa; i els cristalls més grans i angulosos formen capes menys cohesionades i, per tant, més toves.
Trobareu en aquest enllaç una galeria d’imatges de cristalls observats amb lupa on s’indica també la simbologia: http://www.snowcrystals.it/index.php
Gebre observat a la superfície del mantell.
Tests d’estabilitat
En la representació del perfil, veureu que també es van fer tests d’estabilitat després de detectar capes febles potencials. Quan es fan tests de columna, com el test de compressió (CT a la gràfica), es busca simular què passaria si un esquiador sobrecarregués el mantell. En aquest cas, els resultats indicaven que la debilitat més preocupant es trobava a la base del mantell on coincidia la piràmide inversa de dureses amb la presència dels gobelets formats a principi de temporada. Fent una lectura literal del resultat del test, diríem que calia una sobrecàrrega forta per activar aquesta capa dèbil persistent, però la veritat era que en zones de mantell prim, el desencadenament accidental era força més fàcil.
Important!
Un perfil estratigràfic és una observació puntual i el mantell nival es caracteritza per ser molt heterogeni en l’espai. Això vol dir que trobarem coses molt diferents si canviem d’altitud i d’orientació o, fins i tot, si ens movem 30 m cap a la dreta o cap a l’esquerra. Cal força experiència per escollir un lloc adequat i saber-ne interpretar els resultats. Sempre serà imprescindible complementar aquesta informació amb indicis de superfície i conèixer els patrons habituals d’evolució del mantell per anticipar què ens podem trobar en altres llocs.
Pels centres de predicció d’allaus els perfils estratigràfics i els testos d’estabilitat són les eines bàsiques que permeten fer un seguiment detallat del mantell al llarg de la temporada. Com a muntanyencs amb coneixements en nivologia, els perfils ens poden ser útils per posar-nos en context quan canviem de serralada o esquiem en una zona diferent de la qual hem estat esquiant darrerament. Pel que fa als tests, hem de conèixer els ràpids i els de columna, escollir quan fer-los i a on, i donar-los només la importància que es mereixen.
Tota eina té doble tall! Per una banda, es podria donar el cas de fer un perfil i no trobar l’estructura de placa que està provocant allaus naturals i accidentals aquell mateix dia. Això voldria dir que hem escollit un lloc que no és representatiu de la situació que volem analitzar. Per altra banda, hem d’intentar no posar-nos en perill buscant una localitat representativa. Aquest és un error habitual si estem massa motivats. I per últim, si observem indicis d’inestabilitat com allaus, whumfps i esquerdes que s’obren al nostre pas, potser no ens cal fer un perfil per concloure que el mantell està inestable. Reconèixer els 5 senyals d’alerta i georeferenciar-los en altituds i orientacions és molt més important que embrancar-nos en l’anàlisi detallada del mantell.
TEXT I IMATGES: Sara Orgué.
