Aquest mes de febrer hem fet un viatge cap al nord. Des de Revelstoke, vam conduir 13 hores fins a la regió de Smithers amb l’objectiu de fer unes pràctiques a Skeena Cat Skiing. L’heli-esquí i el cat-ski són dues modalitats d’esquí mecanitzat molt potents al Canadà. És un producte que atreu a gent d’arreu del món que paga un dineral per viure en un lodge i esquiar neu pols sense parar durant 3 o 4 dies.
Skeena Cat Skiing és una operació de cat-ski amb personalitat pròpia que es desmarca de la versió més comercial i luxosa de l’esquí mecanitzat típic de la British Columbia. Els clients arriben amb helicòpter al campament, i mengen i dormen a les tendes. Durant el dia, cada grup disposa de dos guies (lead guide i tail guide) i d’una retrac que es va movent pel circuit de carreteres. El primer dia es fa una breu formació de rescat en allaus als clients i se’ls equipa amb un DVA, una sonda, una pala, una motxilla ABS i una radio. De mitjana, els clients acaben fent de 10 a 14 baixades amb esquís per jornada.
Campament de Skeena Cat Skiing
Aquesta zona a l’estiu és de terreny molt humit, no hi ha cap pista forestal i, per tant, no hi ha accés per terra. Totes les carreteres per on circulen les màquines estan construïdes sobre la neu i desapareixen a la primavera. És un territori que pertany a les comunitats natives de Gitxsan i Simgigyat, que mai van cedir les seves terres a la corona anglesa. Els cims tenen una altitud aproximada de 1800 m i el límit del bosc se situa entre els 1500 i 1600m.
Tendes metàl·liques on dormen els clients.
A nivell intern hi ha personal encarregat del manteniment del campament i de preparar el menjar, i personal encarregat de la part tècnica relacionada amb l’esquí i les allaus. Nosaltres hem estat dues setmanes fent de nivòlegs. A les 6 del matí i a les 4 de la tarda, anàvem a prendre les dades meteorològiques al costat del campament (nuvolositat, precipitació, vent, temperatura de l’aire i de la neu, neu acumulada en les últimes 12 i 24 hores, profunditat del mantell, penetració del peu i cristalls en superfície). I a les 6.30 del matí assistíem a la reunió de guies. En aquestes reunions es revisen les observacions d’allaus i del mantell nival del dia anterior, tant de la mateixa operació com de les operacions veïnes, es consulta la predicció meteorològica i es realitza una predicció d’allaus pel dia (grau de perill per les 3 franges altitudinals i principals problemes d’allaus). En funció d’aquest anàlisi, s’estableix una predisposició estratègica (Strategic Mind-Set, Roger Atkins) i es fa una llista de les baixades que es podran esquiar. Al final, s’estableixen els objectius per l’equip de nivòlegs i pels tècniques que fan el manteniment de les carreteres. Si les nevades són freqüents i el vent transporta la neu, és difícil mantenir les carreteres en bones condicions.
Mapa de carreteres (línies vermelles), punts d’inici de les baixades (en vermell) i punts de recollida (en verd).
Clients carregant els esquís a la retrac.
Durant els dies que hem estat aquí, el temps ha anat canviant. Així que hem fet el seguiment de problemes d’allaus més superficials degut a les nevades i al vent però també de capes més persistents com les facetes basals formades durant el mes de novembre i diferents capes de gebre de superfície enterrat. Al ser un terreny força reduït, el seguiment de l’estabilitat del mantell era força detallat. Si volien obrir noves baixades, ens enviaven a sondejar i a fer perfils en descensos concrets i a la tarda ho comentàvem a la reunió. A les trobades de la tarda, es debat si la predicció d’allaus del matí ha estat encertada, en quin moment del dia els diferents grups han estat en major risc i de quina manera s’hagués pogut gestionar millor aquestes situacions. S’introdueixen també les observacions de camp a l’InfoEx (meteorologia, allaus, perfils, quines orientacions i altituds s’han esquiat, etc) i es fa el Nowcast d’allaus, que té el mateix format que una predicció d’allaus però que reflecteix les condicions del moment present.
Ski-cut que va fallar per les facetes del 15 de Febrer, situades a la base de la nevada.
Allau provocat pel pas de la màquina prop de la cornisa. La capa dèbil està formada per les facetes basals del 21 de novembre. Es veu la màquina a l’esquerra de la foto.
A nivell d’experiència professional ha estat molt interessant i, un cop més, hem tornat a veure com els professionals de les allaus estan força preocupats per aquesta capa de facetes i gobelets que hi ha a la base del mantell. En la majoria de zones es troba a 1.5-2 m per sota de la superfície però si algú te la mala sort de passar per una zona de mantell prim, les allaus potencials poden ser importants. Per això van repetint la mateix frase quasi cada dia. Thick to thin! Thick to thin!
A la vegada és bastant evident que aquest model de turisme d’hivern a nivell mediambiental és un desastre. Vols d’avió, helicòpter per accedir al campament, motos de neu per anar a fer perfils, retracs funcionant de 8 a 5 cada dia i, si fa fred, enceses durant tota la nit perquè no es congelin els motors. I, aparentment, la gent ho troba normal. També cal dir que aquí tot està lluny i l’accés a la muntanya per carretera és molt més limitat que a Europa.
TEXT I FOTOS: Sara Orgué
