Durant les dues últimes setmanes d’aquest mes de gener i la primera de febrer, hi ha hagut un domini molt clar de les altes pressions. L’anticicló persistent ha portat temperatures altes per l’època a muntanya i no ha precipitat. Tot plegat bastant avorrit però, al mateix temps, s’han observat detalls interessants a nivell nivològic.
Mentre que els vessants solans han anat perdent neu, les obagues a cotes mitges i altes l’han conservat molt bé. A la fotografia d’encapçalament podeu veure les cares nord de la Salana i del Montarto (Vall d’Aran), un paisatge que quasi no ha canviat durant aquestes 3 setmanes de sequera. Les cotes baixes obagues també han fet un bon paper, guardant la neu a les zones obertes i a les comes on el terreny afavoreix l’acumulació. En la següent fotografia es veu la innivació de l’obaga de Bonabé el dia 27 de gener. Una setmana i mitja més tard, encara vam poder posar raquetes a 1650 m i fer una circular decent pels Clots de Bolunya i la vall de Cireres (Pallars Sobirà).
A les solanes, la pel·lícula ha estat molt diferent i la neu ha retrocedit fins als 2400 m en aquells vessants drets orientats al sud. Pel què fa a les orientacions est i oest, ja s’han incorporat com a vessants clarament afectats per la radiació i s’han sumat als cicles de fusió-regel diari.
A nivell de superfície, les obagues han donat lloc a dos processos interessants amb el pas dels dies. Després de l’episodi de pluja del 17 de gener, el mantell en orientacions nord va encrostar-se superficialment i va assecar-se internament. Però la crosta dura i relliscosa s’ha anat degradant per gradient tèrmic fort, fins a convertir-se en neu pols reciclada (facetes) de distribució irregular. A la següent imatge, s’observa aquesta crosta en procés de pèrdua de cohesió en una obaga pròxima al pic de Creussans (Andorra).
En la darrera fotografia, la crosta ja havia desaparegut i l’esquí s’enfonsava 2-3 cm dins de la neu seca i vella en una obaga de Tavascan (Pallars Sobirà). Aquestes setmanes, tot i que la temperatura de l’aire durant el dia era força elevada a l’alta muntanya, la superfície de la neu es refredava durant la nit degut a l’absència de núvols i a la baixa humitat relativa de l’aire. De fet, les dades eren força sorprenents! Ex: +7ºC a l’aire a les 11.30 del matí a 2300 m en una obaga a la zona del Port de la Bonaigua (Pallars Sobirà), al mateix moment que la temperatura de la neu en superfície era de -7ºC.
Finalment, destacar els penitents, unes formacions molt característiques a la superfície de la neu. Aquests patrons són deguts a la incidència dels rajos solars sobre el mantell amb un angle molt baix.
Important!
L’evolució de la neu dins del mantell segueix processos molt diferents segons si és neu seca o neu humida, i en els dos escenaris pot perdre o guanyar cohesió. Durant aquestes 3 setmanes d’anticicló, l’ACNA ha seguit fent cursos d’allaus i, tot i que no hem pogut observar inestabilitat, el mantell actual ens ha permès explicar molt bé els diferents tipus de neu i els seus patrons d’evolució.
TEXT I FOTOS: Sara Orgué.
