Per a tota persona interessada en la neu i les allaus, un lloc de culte és la secció de Observations and Avalanches del web del Utah Avalanche Center (UAC). Aquí, els usuaris publiquen tot tipus d’observacions que són posteriorment validades pels predictors del UAC. El 12 d’aquest mes de gener, un usuari anònim feia una aportació molt valuosa: el report detallat d’un accident amb una persona enterrada i el posterior rescat.
Podeu trobar l’article sencer en anglès aquí, i a continuació un petit resum:
Primer de tot, és necessari recordar que el butlletí del dia marcava perill fort (4), a causa d’una capa feble persistent que va quedar enterrada per les següents nevades amb acumulacions de més de 30cm acompanyades de forts vents.
El grup es composava per persones expertes, que van planificar meticulosament la ruta i per on esquiar sense conseqüències. El procés de preparació, expliquen, va ser tediós ja que, al ser un perill elevat, el terreny obert era mínim i els va costar trobar una ruta que reduís la exposició. Però es van deixar un element molt important, per on sortirien. Cal remarcar que una ruta és segura quan el 100% és segur. És a dir, si té un punt on l’exposició és alta, el conjunt de la ruta ha de ser considerada com a tal. I aquest exemple en relata perfectament les conseqüències.
Els esquiadors van fer dues voltes pel terreny que havien delimitat com a segur sense conseqüències ni senyals d’alerta, però a l’hora de sortir es van posar per exactament pel tipus de terreny que es volia evitar, i allà és on van desencadenar l’allau.
Els accidents són concatenacions de decisions, successos i errors, no conseqüències d’una sola causa. En aquest cas, en podem identificar diverses:
La mateixa persona relata la manca de comunicació, que sovint és un terme vague, però en aquest cas se’ls hi va traduir en això: passar per una zona la qual s’havia acordat no passar. Posteriorment, un dels esquiadors va admetre que havia tingut el pensament de que aquella zona no era segura, però no ho va verbalitzar. Si hagués sigut el cas, potser la reflexió en grup hagués provocat un canvi en la decisió de passar per allà.
Els esquiadors, essent locals de la zona, tenien delimitada una zona com a segura perquè és una línia que han esquiat múltiples vegades. Aquí entra en joc la trampa mental de la familiaritat, que ens dóna una falsa sensació de seguretat. Cal tenir en compte que el terreny pot ser el mateix però les condicions són constantment en canvi.
No es van respectar els bons hàbits de circulació, el grup esquiava més o menys junt enlloc de baixar d’un en un, i van estar de sort que només hi va haver un enterrament, amb dos enterraments la situació hagués canviat dràsticament.
També reflexionen sobre la sobreexposició innecessària que prenen a l’hora de prendre fotos. La cerca de l’acceptació social i l’admiració és inherent a l’ésser humà, ho hem de saber frenar quan posem en risc les nostres vides. A més, se n’adonen que el fet d’estar concentrats en treure la millor foto els distreu de les possibles alertes de perill.
L’allau va enterrar completament a un dels membres del grup. El rescat va ser caòtic, però per elements de l’atzar, com dos esquiadors que estaven esquiant a la zona i van participar en el rescat ajudant a palejar, van fer que finalment fos exitós i la persona enterrada sortís pel seu propi peu, tot i trobar-la inconscient.
Així doncs, afortunadament, el grup va sortir de la situació només amb l’experiència, de quins aspectes millorar i quins bons hàbits agafar per fer cada sortida de la manera més segura possible. El fet que es compartís, fa de l’experiència una informació molt valuosa per la comunitat, ja que en molts casos altres persones es poden veure identificades en situacions semblants i el fet de publicar-la fa de l’experiència un bé col·lectiu, enlloc d’un aprenentatge individual.
Als Pirineus, disposem d’eines per comunicar les nostres experiències com la mateixa web de l’ACNA, l’aplicació Floc i els centres de predicció regionals. La informació que es pot aportar a nivell d’usuari és crucial per a la seguretat de tots i totes. Participa!
Autor: Nil Terés.
